[Ouvrage] L’ofici de daurador a Barcelona (1599-1834)

De tous les métiers qui ont participé à l'abondante production artistique catalane de l'époque baroque, celui de doreur reste, incontestablement, le moins connu et étudié. La raison est à chercher dans la tradition historiographique - espagnole comme catalane - qui, longtemps,  ne vit dans cette pratique que le reflet d'un art baroque à proscrire. Si, récemment, la dorure-polychromie fit l'objet d'études, celles-ci firent de cette  technique une analyse technique, stylistique, interrogeant son rapport avec les autres arts - la peinture et la sculpture - illustrant la difficulté à qualifier cette pratique entre l'artisanat et l'art.     

Cette étude souhaite renouveler la connaissance de ce métier à partir d'un corpus remarquable, les cent-quarante-trois dessins de maîtrise (passanties) de la confrérie des doreurs de Barcelone. Confrontés aux nombreuses sources manuscrites conservées, ce corpus permet de reconstituer l'histoire du métier de doreur, dans cette ville, sur un temps long: le cadre réglementaire; la formation; la protection de l'activité.

RÉSUMÉ

Julien Lugand

L’ofici de daurador a Barcelona (1599-1834)

La comercialització d’aquesta col·lecció la realitza Edicions de la Universitat de Barcelona.


[CAT] De tots els oficis que van participar en l’abundant producció artística catalana de l’època moderna, el de daurador continua sent, sens dubte, un dels menys coneguts i estudiats. La raó s’ha de buscar en la historiografia, que fa temps que veu en aquesta pràctica el reflex d’un art barroc que cal proscriure. I malgrat que, recentment, el daurat-policromia desperta un interès creixent, s’analitza des d’un punt de vista tècnic o estilístic, o fins i tot en la seva relació amb la pintura i l’escultura, la qual cosa il·lustra la dificultat per definir una pràctica que es troba entre l’artesania i l’art. El present volum pretén renovar el coneixement d’aquesta professió a partir d’un corpus força destacable: la col·lecció de cent quaranta-tres dibuixos (passanties) de la confraria de dauradors de Barcelona, els quals, juntament amb les fonts manuscrites conservades, permeten reconstruir la història de l’ofici de daurador durant un llarg període, com es va regular, com se’n va supervisar i controlar la formació, i com se’n va protegir l’activitat.


Descripció

• Coeditor/s:    UAB, UB, UdG, UPC, URV i MNAC
• Núm. col·lecció:    33
• Idioma:    Català
• Il·lustracions:    B/N
• Pàgines:    286
• Enquadernació:    Rústica amb solapes
• Any:    2024
• ISBN:     9788491444817